Itàlia

Article on other languages:

• Italië
• Italien
• ጣልያን
• Italia
• إيطاليا
• ܐܝܛܠܝܐ
• Italia
• İtaliya
• Италия
• Italien
• Італія
• Италия
• ইতালি
• དགྱིའི་དའ་རླིས
• ইতালি
• Italia
• Italija
• Itàlia
• Итали
• Italya
• Italia
• İtaliya
• Itálie
• Italskô
• Италі́ꙗ
• Итали
• Yr_Eidal
• Italien
• Italien
• İtalya
• Italska
• އިޓަލީވިލާތް
• ཨྀཊ་ལི་
• Ιταλία
• Itâglia
• Italy
• Italio
• Italia
• Itaalia
• Italia
• Itália
• ایتالیا
• Italia
• Italia
• Italie
• Étalie
• Italie
• Itaalje
• An_Iodáil
• An_Eadailt
• Italia
• Italia
• Yn_Iddaal
• Yi-thai-li
• ʻĪkālia
• איטליה
• इटली
• Italija
• Italska
• Itali
• Olaszország
• Իտալիա
• Italia
• Italia
• Italia
• Italia
• Italia
• Ítalía
• Italia
• イタリア
• bakygu'e
• Italia
• იტალია
• Италия
• Italia
• ಇಟಲಿ
• 이탈리아
• Italië
• Îtalya
• Италия
• Itali
• Италия
• Italia
• Italia
• Italien
• Italië
• Italia
• Itàlia
• Italya
• Italija
• Itālija
• Италија
• ഇറ്റലി
• Итали
• इटली
• Itali
• Italja
• Italy
• Itallān
• Italia
• Italien
• इटाली
• इटाली
• Italië
• Italia
• Italia
• Italia
• Italie
• Итали
• Italy
• Idali
• Włochy
• Italia
• اټاليا
• Itália
• Italya
• Italia
• Italiya
• Italia
• Италия
• इटली
• Itàlia
• Italia
• Italy
• Itália
• Italija
• Italy
• Taliansko
• Italija
• Talyaaniga
• Italia
• Италија
• Italien
• Italien
• Italia
• Italijo
• இத்தாலி
• ఇటలీ
• Itália
• Итолиё
• ประเทศอิตาลี
• Italya
• Itali
• İtalya
• ’Itāria
• Италия
• Італія
• اطالیہ
• Italiya
• Itałia
• Ý
• Itoalië
• Litaliyän
• Itåleye
• Italya
• Itaali
• 意大利
• Италь
• איטאליע
• Italia
• Itâlië
• 意大利

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

lenga oficiala	italian
Capitala populacion (an)	Roma 2 459 776 (2001)
Vila pus granda	Roma
President	Giorgio Napolitano
Primièr Ministre	Romano Prodi
Superficia  - Totala  - % aiga	Reng numèro 69 301 270 km² 2,4%
Populacion  - Totala (An)  - Densitat	Reng numèro 22 57 600 000 196 ab/km² (40en)
Unificacion	17 de març de 1861
Moneda	euro (abans lira)
Zòna orària Ora d'estiu	UTC+1 UTC+2
Gentilici	Italian, italiana
Imne nacional	Fratelli d'Italia
Domeni d'internet	.IT
Còde telefonic	39

La Republica Italiana o simplament Itàlia (en italian Italia) es un Estat de l'Euròpa mediterranèa, qu'es format principalament d'una peninsula alongada e de doas grandas illas dins la mar Mediterranèa : Sicília e Sardenha. Lo nòrd es bordat pels Alps, frontièra montanhòla amb França, Soïssa, Àustria e Eslovènia. Los Estats independents de Sant Marin e la Ciutat del Vatican son enclavats dintre lo territòri italian.

La capitala es Roma.

Lo gentilici es italian -a.

Istòria

De veire: Istòria d'Itàlia

Govèrn e politica

Article principal: Govèrn e politica d'Itàlia

La Constitucion de 1948 establiguèt un Parlament bicameral, que consistís en una Cambra dels deputats (Camera dei deputati) e un Senat (Senato della Repubblica), un poder judiciari e un poder executiu compausat per un conselh dels ministres (cabinet), presidit pel Primièr ministre. Lo President de la Republica es elegit per 7 ans pel Parlament e un pichon nombre de delegats regionals. Lo President nomma lo Primièr ministre, que prepausa la rèsta dels ministres (nommats formalament pel president). Lo conselh dels ministres deu obtenir la fisança (Fiducia) de las doas Cambras.

Las Cambras del Parlament son elegidas popularament e dirèctament per un sistèma representatiu mixt, majoritari e proporcional. Jos la legislacion de 1993, Itàlia a de districtes amb un sol representant per 75% dels sètis al Parlament. Los 25% restants dels sètis son repartits proporcionalament. La Cambra dels deputats possedís un total de 630 membres. En mai dels 315 membres elegits, lo Senat compren los èx-presidents e divèrsas autras personas en conformitat amb d'acòrdis constitucionals. Las doas Cambras son elegidas per un maximum de 5 ans. Las cartas legislativas pòdon èsser originadas en las doas Cambras; devon èsser aprovadas per la majoritat.

Lo sistèma judiciari italian es basat sul drech roman, modificat pel còde napoleonenc e los estatuts subsequents. Una Cort constitucionala, la Corte constituzionale, autoriza las leis constitucionalas ; es una innovacion introduita aprèp la Segonda Guèrra Mondiala.

Organizacion politica e administrativa

De veire: Regions d'Itàlia

Geografia

Fotografia d'Itàlia presa d'un satellit

Article principal: Geografia d'Itàlia

Itàlia es constituida principalament per una granda peninsula que s'estend cap a la Mar Mediterranèa, ont amb sas doas principalas illas, Sicília e Sardenha, crèa massas aqüaticas importantas, coma la Mar Adriatica al nord-èst e la Mar Ioniana al sud-èst.

Los Apenins forman la colomna vertebrala de la peninsula ; s'unís amb los Alps, la cadena montanhòla que forma un arc al nòrd. Alà se tròba tanben una granda planura alluviala, la planura de Pò, drenada per Pò e sos divèrses afluents provenent dels Alps, dels Apenins e de las Dolomitas.

Son punt culminant es lo Mont Blanc (Monte Bianco) a 4810  m d'altitud, mas Itàlia s'associa mai facilament amb dos volcans famoses : Vesuvi, actualament inactiu, prèp de Nàpols e Ètna, fòrça actiu, en Sicília.

Economia

Article principal: Economia d'Itàlia

Demografia

Article principal: Demografia d'Itàlia

Itàlia es un país fòrça eterogenèu tant lingüisticament coma religiosament, e es divèrs culturalament, economicament e politicament. Itàlia a la cinquena densitat de populacion d'Euròpa (per òrdre d'importància), amb una mejana de 196 personas per quilomètre carrat. Los grops minoritaris son pichons, la màger part d'eles son de lenga alemanda al sud de Tiròl (segon lo recensament de 1991, la populacion es compausada per 287 503 personas de lenga alemanda e solament 116 914 de lenga italiana) e los eslovèns a l'entorn de Trieste.

D'autres grops minoritaris amb de lengas parcialament oficialas comprenon la minoritat de lenga francesa oficialament mas puslèu arpitana dins la region de la Val d'Aosta ; los occitans dins las valadas occitanas (en Piemont) e a la Gàrdia, los sardes, lo catalan e la lenga reto-romanica dins las montanhas dolomitas, son totas de lengas romanicas.

Lo catolicisme es la religion predominanta (85% de la populacion) ; i a de comunautats de protestants e de josièus e una comunautat creissenta d'origina musulmana.

Cultura

Article principal: Cultura d'Itàlia

Itàlia es reconeguda per son art, sa cultura e divèrses monuments, entre eles la torre de Pisa e lo Colisèu roman; tanben per sa gastronomia (la pizza e la pasta son de plats italians famoses), sos vins, son estil de vida, son elegància, son dissenh, son cinèma, son teatre e sa literatura : tant en poesia, amb de poètas de renom coma Dante, Petrarca, Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre autres, o d'autres genres, coma lo roman amb d'autors coma Gianni Rodari o Leonardo Sciascia, e lo teatre coma Dario Fo, titular del Prèmi Nobel ; o la musica (en particular l'opèra).

Lo periòde de la Renaissença europèa comencèt en Itàlia durant los sègles XIV e XV.

Los Estats d’Euròpa
Los 27 Estats membres de l’Union Europèa	Alemanha · Àustria · Belgica · Bulgaria · Chipre · Danemarc · Eslovaquia · Eslovènia · Espanha · Estònia · Finlàndia · França · Grècia · Irlanda · Itàlia · Letònia · Lituània · Luxemborg · Malta · Ongria · Païses Basses · Polonha · Portugal · Republica Chèca · Romania · Reialme Unit · Suècia
Los 4 Estats membres de l’Associacion Europèa de Liure Escambi	Islàndia · Liechtenstein · Norvègia · Soïssa
Los 7 Estats membres de l’Acòrdi de Liure Escambi Centreuropèu	Albania · Bòsnia e Ercegovina · Croàcia · Macedònia · Moldàvia · Montenegro · Serbia
Los autres Estats europèus (o Estats qu'una partida n'es en Euròpa)	Andòrra · Armenia · Azerbaitjan · Bielorussia · Cazacstan · Georgia · Kosova · Mónegue · Russia · Sant Marin · Turquia · Ucraïna · Vatican